Cursa de Bombers

Ahir no va tocar bici...tocava possar.se les sabatilles de running i fer els 10 kms. de la cursa dels bombers. El plan era anar amb la colla de runners de la meva dona, i al menys per mí, passar la matí del Diumenge fent un altre esport amb companya de 18.000 persones que es van aplegar a fer aquesta cursa....no soc massa amic de les aglomeracions i tampoc tenia molt clar el que anava a fer, desde el mes de Gener no feia cap entrenament de running però cap es cap...Zero....però com diuen "nobleza obliga" tenia un compromís amb la meva dona o sigui que cap a les 8 del matí, sortiem una comitiva de quatre cotxes amb destí carrer Sancho d'Avila on un de la colla tenía el parking de l'empresa a la nostra disposició...quin luxe poguer aparcar a Barna sense pagar ni un duro ¡¡¡

Entre xistes d'un, históries d'un altre, que bon ambient tenen aquest colla de runners, un plis plas ens possem a barna i de sobte em ve al cap..."tio molt riure però tard a d'hora haurás de començar a correr....ja t'enrecorderes...???...ja aparcats sortim escalfant cap el parc de la ciutatdella i a mida que ens acostem ja començem a veure un veritable marea de samarretes color Blau-turquesa, el color d'enguany de les samarretes amb la qual tots el participants corriem...

Vaig directament cap el guardarropia, unes carpes habilitades el bell mig del parc de la ciudatella i ja em dono compte lo bé que Nike organitza aquest evento....tot molt rápid i bé...perfecte...mentre deixo la bossa em trobo al Mario...avui trobar.se coneguts es com alló de trobar.se una agulla en un paller xerrem breument i cadasqú marxa per la seva banda a escalfar...entre escalfar , fer quatre estiraments i beure aigua, passa rápid el temps i toca entrar a corralines....jo surto al calaix dels sub 49', em despedeixo de la Marissa, ella surt més enrerra i fá la cursa junt amb una amiga, em fico al calaix...no tinc cap pretensió més que d'acabar la cursa, apretar sense entreno es una bogeria però mica en mica la musica que sona a tota ostia em va escalfant...la percusió de la canço de la lady Gaga amb la beyoncé actua com un crit de guerra, uns tambors que retumben i em dona molta energia.....a sobre nostre penjada d'un pont grua l'inefable Beth, sí, la que va guanyar la "Operación triunfo" i que ara fá de tot menys cantar....dona ánims a la penya...una mica de Sopa de Cabra per acabar el repertori de cançons i compte enrerra 10,9,8...sortida ¡¡ surto tranqui però quan em passan una colla que tenien bona pinta m'enganxo a ells..per variar no porto crono...visca l'improvisació ¡¡ ni puta idea del ritme que porto però veig que avui toca patir de valent...vaig comode de respiració però de cames no....pujem el Paralel a bon ritme però quan arribo a dalt afluixo un mica, intento engaxar.me a altre gent però collons com corren ¡¡¡ passó el Km 5 i veig que he fet 21' "ostia" em dic "puc baixar la meva marca ¡¡" però que ilús soc...queden 5 kms. i partir del 6 ja començo a anar malament les cames la tinc a tope d'ácid láctic i no em deixen progressar, aguanto el tipus com puc però al arribar al 7.5 ja no puc més....vaig mort...ja només em queda treure el patiment ciclista i aguantar com es pugui, m'enganxo darrera d'un tía bona..nenss a les curses del running hi ha cada bombonet i fá que em passin més fácils els últims metres abans de la baixada de la via laeitana, km 9, giro cap aquest via i el que tenia que ser una baixada rápida es per mi un suplici...vaig petat petat...però ja estic, em passa mogollón de gent però ja m'es igual...vull acabar...final de via laeitana encaro meta al passeig colon i fet una merda entro a meta...miro el crono de meta i sorpresa ¡¡ segons el meus cálculs he fet 44'36..un minut menys que a la Sant Silvestre ¡¡ aviam no es un tiempazo però sense entrenar desde el Gener em puc donar més que satisfet ¡¡¡ faig una bona pila d'estiraments i em casco el powerade que donen a meta...estic cansat però malgrat el patiment m'ho passat bé, el running té el seu encant i aquest cursa dels bombers es una passada...

Al poc arriben la resta de la colla, comentem la jugada i despres de canviar.nos cap a Terrassa falta gent....com he dit, ahir va tocar un plan diferent i el vaig gaudir d'alló més......aixó sí avui tinc unes agulletes de l'ostia....juas,juas,juas.....ah ¡¡ i un altre cosa...no canvio el running per el ciclisme però el que sí faré será preparar.me millor la cursa dels bomber del próxim any...estic conveçut que podría baixar temps...

Dew,

Llorenç